XAVIER BARÓ

Xavier Baró i Simó (Almacelles, El Segrià, 1954) és un cantant i autor de terres de Ponent, conegut artísticament com a Xavier Baró.

Després d'uns inicis (1973) amb el grup de folk Camps de Cotó, forma part de grups de rock com Yerba, Tagomago, Primavera Negra o Los Tormentos, amb els quals s'expressa bàsicament en llengua castellana. A partir del 1992, abandona els grups i l'estètica rock i inicia una carrera en solitari, durant la qual publica dos discos en castellà.

L'any 1998, però, retroba les arrels i la llengua materna i enregistra el CD La cançó de l'udol, que aplega set temes propis, durs i turmentats, a més de versions de la cançó tradicional "La presó de Lleida" i del "Romanç d'en Vinaixa" escrit per Jaume Arnella, un dels seus referents bàsics, juntament amb Lou Reed i els poetes Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire.

Comença tocant rock i folk en diferents grups. L'any 1976, després de passar uns mesos al Marroc, s'instal·la a l'illa d'Eivissa, on compon cançons pel duo que forma amb Ramon Molins. S'anomenen Tagomago i fan música en la línia de grups com Tyrannosaurus Rex o The Incredible String Band. L'any 1983 viu a Madrid. Allà forma Primavera Negra, amb qui enregistra quatre singles i dos Lp's.

L'any 1992 publica Blues de las muescas, primer disc en solitari, en el qual ja mostra el camí que seguirà: música d'autor, poètica, experimental, d'arrel i psicodèlica.

L'any 1999 viu una temporada a Cadaqués, on escriu les cançons que formaran part del disc Deserts. El 2000 passa una temporada a Charleville (Ardenes, França), pàtria d'Arthur Rimbaud, on tradueix i musica una sèrie de poemes d'aquest poeta, que es publicaran en el disc Xavier Baró canta Arthur Rimbaud.

El 2003 s'instal·la al Mas de Flors, a la Província de Castelló, on enregistra Cançons del temps de destrals, amb la primera formació de L'Art de Troba, que inclou Ramon Godes (guitarra elèctrica, llaüt, sintetitzador) i Alejandro Royo (contrabaix, percussió, vibràfon).

Amb la incorporació de l'organista Víctor Verdú, enregistra i publica Flors de joglaria (2006). L'estiu del 2008, en un rigorós horari nocturn que va de mitjanit a l'alba, enregistra Lluny del camí ral, el seu disc més experimental, on s'inclou el poema de Jacint Verdaguer, Vora la mar, i una versió de Pau Riba, Ora, Catalina.

El gener de 2011 publica La Màgica Olivera, un àlbum de cançons sobre el costat fosc i invocatiu de la cançó tradicional
El 2010 publica el llibre Diari del Mas de Flors, un dietari poètic escrit durant l'enregistrament del disc Cançons del temps de destrals.